Eduard Thió (Coordinador) : “Trobarem els espais adequats per tal que la comunitat immigrada surti de casa seva i participi”.
Joel Joan: “La Consulta està donant una lliçó democràtica. Per primer cop el 43% dels veïns de Ciutat Vella seran tractats com el que són, com a persones”.
Alfred Bosch (Barcelona Decideix): “Barcelona Decideix és la gent, el veritable mòbil que ens porta a preparar i organitzar aquestes consultes”.
Pere Fàbregues: “Cal implicar el comerç i el petit negoci, tant important pels nostres barris i un sector tant ben arrelat en el teixit social”.

No té raó el president Montilla quan afirma que el dret de decidir dels catalans equival a “decadència”. Justament el contrari del que es respirà – optimisme, il·lusió i compromís- a la presentació(*) davant els mitjans de comunicació de la nostra plataforma Ciutat Vella Decideix, el passat 16 de setembre a l’Espai Vilaweb, un local vinculat al diari digital Vilaweb, situat en ple barri del Raval.

La nostra plataforma és l’encarregada de promocionar i organitzar la Consulta sobre la Independència de Catalunya el proper 10 d’Abril als cinc barris del districte: Raval, Gòtic, Sant Pere-Santa Caterina-La Ribera i La Barceloneta. El passat 16 de setembre fou el primer dels districtes barcelonins integrats a Barcelona Decideix en presentar-se davant els mitjans de comunicació. A la conferència de premsa intervingueren Eduard Thió, el nostre coordinador; Alfred Bosch, responsable de comunicació de Barcelona Decideix; Pere Fàbregues, membre de la junta de la Confederació de Comerç de Catalunya i del Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme de Barcelona i també comptarem amb la presència de l’actor Joel Joan, que des de fa 20 anys es veí del nostre districte. A la sala d’actes de l’Espai Vilaweb també assistiren nombrosos voluntaris i representants d’entitats col·laboradores de la Consulta del proper 10-A.

Més de 150 voluntaris i 40 entitats
El Coordinador de CVD Eduard Thió, va començar la seva intervenció remarcant la importància de Ciutat Vella respecte d’altres districtes -sense menystenir-los- afirmant que Ciutat Vella és “especial”. “Capital de la capital, és el centre de la nostra ciutat, Barcelona, la capital de Catalunya”. La població dels cinc barris que conformen el Casc Antic de Barcelona tenen una població immigrada superior al 43%” “que la converteixen en una població diferent”, a més d’afegir-hi “l’elevat nombre de persones grans que viuen soles”. Dos col·lectius que “ens motiva i engresca a trobar els espais adequats per tal que aquests sectors socials surtin de casa seva i s’animin a participar” ha conclós Thió. A CVD col·laboren nombrosos col·lectius i entitats que treballen amb la comunitat immigrada com Punt d’Intercanvi o l’ Associació Amazan.

Eduard Thió va informar dels més de 150 voluntaris organitzats en cinc àrees de treball i les 40 entitats que ja treballen per organitzar la consulta dins el districte. També va anunciar que la plataforma estarà present als nostres carrers recollint nous voluntaris i adhesions durant les fetses de la Mercè, pel Nadal, Santa Eulàlia i Carnestoltes amb campanyes específiques.

La Consulta a Barcelona serà tot un èxit
La conferència de premsa va començar amb el passi d’un audiovisual de l’escriptor Matthew Tree en el que remarcava la importància de la Consulta a Barcelona. “La Consulta a Barcelona – remarca Matthew Tree en el video- serà tot un èxit. Barcelona està de moda a Europa i és una de les capitals més conegudes de tot el planeta i una Consulta sobre la Independència serà una bomba”. L’escriptor d’orígen anglés finalitzava la seva intervenció animant a la participació i sumar esforços per organitzar la Consulta.

Ciutat Vella és capital
El periodista Alfred Bosch, responsable de comunicació de Barcelona Decideix, recollint les anteriors paraules del coordinador de districte va voler remarcar que “si hi ha una capital és Ciutat Vella i si hi ha una Barcelona és Ciutat Vella”. Declaracions amb les que va voler fer patent el pes que per història, nucli social i polític per excel·lència li pertoca i se li suposa al nostre districte per a Barcelona. Bosch va afirmar que la Consulta és sinònim a democràcia participativa, “la consulta és la gent, el veritable mòbil que ens porta a preparar i organitzar aquestes consultes”. “No hi ha res més important -continuà el representant de Barcelona Decideix- que el poder decidir sobre les coses importants que ens afecten…i que més important hi ha que decidir sobre el propi futur nacional”. Bosch va fer una crida a arribar a la gent amb el porta a porta, amb el contacte diari a través del teixit social i amb el veïnat. Va apel·lar als veïns a que contribueixin en l’ organització i a sumar esforços per a la Consulta. També es va dirigir als milers de voluntaris de tot Catalunya que ja han organizat la Consulta popular en anteriors fornades per a que col·laborin i es reincorporin, aquesta vegada, per donar un cop de mà a la Consulta de Barcelona que amb més d’un milió i mig d’habitants no va estalviar-se d’afirmar que és tot un gran repte. Barcelona Decideix compta actualment amb uns 6000 voluntaris en el seu conjunt, tot i que encara calen molts més.

La Consulta està desfent la por acumulada tants anys
L’actor i director de cinema Joel Joan ha volgut donar suport i apadrinar la plataforma de Ciutat Vella Decideix en la seva primera aparició pública. Joel Joan que es va presentar com a veí de Ciutat Vella des de fa 20 anys va declarar-se especialment “il·lusionat” després de recórrer per una infinitat de pobles i comarques en el darrer any recolzant la Consulta sobre la Independència. Joel Joan es va mostrar “encantat” de poder fer-ho “per fi” a casa nostra. “Finalment aniré un dia a un col·legi electoral i amb una butlleta podré votar després d’estar predicant per tot el territori”. “És una cosa que em ve molt de gust” va remarcar. Durant la seva intervenció l’actor va definir el procés de consultes sobre la Independència com “una cosa única mai vista a Europa”. I va afirmar que els catalans quan construim el nostre Estat propi caldrà fer-ho millor que els altres estats. “Però el que estem fent ara fins llavors, ja està sent un veritable referent democràtic a tot el continent i a tot el món”. Per a l’actor la consulta popular està aconseguint una cosa més meravellosa, encara: “que està desfent la por de tots nosaltres acumulada tants anys on ens han amenaçat que si exercíem aquest dret ens fotrien clatellada”. El procés de les Consultes ja ha sumat més de mig milió de votants a més de 500 municipis catalans “i no ha passat res, aquesta és una gran notícia”, va reblar Joel Joan.

L’actor també va emfatitzar la importància de Ciutat Vella on quasi un 50% de la població resident és immigrada. La Consulta en aquest aspecte està donant una altra lliçó democràtica en la defensa del dret de decidir, segons l’actor, ampliant-lo també a aquesta comunitat “sense discriminar a ningú”. “Per primer cop el 43% dels veïns de Ciutat Vella seran tractats com el que són, com a persones”.

Finalment intervingué Pere Fàbregues, membre de la junta de la Confederació de Comerç de Catalunya i del Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme de Barcelona. Fàbregues va manifestar el seu suport a la Consulta sobre la Independència i insistir en la necessitat d’implicar l’àmbit del comerç i el petit negoci, “tant important pels nostres barris i un sector tant ben arrelat en el teixit social”.

A la Plataforma Ciutat Vella Decideix hem rebut la col·laboració d’una quarantena d’entitats entre les que es troben l’Assemblea de la Plaça de la Vila de Madrid, la Coordinadora de Veïns i Comerciants del Casc Antic, el Centre Sant Pere Apòstol, el Memorial 1714, Punt d’Intercanvi, Indrets del Record, Espai Social Magdalenes, l’Escola de Músics, AAVV del Gòtic, l’AAVV del Casc Antic-SOSI, Telenoika. I ha rebut el suport de diverses plataformes i organitzacions sobiranistes.

També una colla de personalitats han manifestat el suport a la tasca del districte com els escriptors Matthew Tree, Victor Alexandre, Julià de Jòdar, o Josep Miquel Servià. Els periodistes Xavier Grasset i el director de Vilaweb, Vicent Partal; l’escultor Jaume Rodri, autor del Monument per la Independència, inaugurat el passat 12 de setembre en el I Aplec per la Independència. L’actor i director de la Fundació Romea, Carles Canut; Javed Mughal, director de la revista paquistanesa Hamwatan, la filòloga Carme Forcadell, vicepresidenta de la PDD; Elisenda Paluzie, degana de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB i de la junta de Sobirania i Progrés; Enric Canela catedràtic de Biologia molecular de la UB i promotor dels Deumil.cat; Enric Fontanals d’Acte de Sobirania; Pedro Morón de La Fuente, d’Els Altres Andalusos; Isabel Helena Martí, de Sobirania i Justícia; M’hamed Abdelouahed Allaoui de l’ Associació Amazan; Saoka Kingolo, activista congolés entre la comunitat immigrada al districte o Diego Arcos, president del Casal Argentí de Barcelona, entre molts d’altres.

En finalitzar l’acte de presentació desplegarem entre els presents una pancarta de la Consulta sobre la Independència del 10-A de Ciutat Vella Decideix enmig el carrer Ferlandina (davant de l’Espai Vilaweb), que va ser objecte d’atenció, curiositat i simpatia pels nombrosos vianants i veïns.

(*) Veure el reportatge de la presentació editat per Vilaweb.

Ciutat Vella Decideix



L’anterior directiva va aprovar en l’última Junta que el club, en tant que entitat catalanista i de llarga tradició democràtica col·laboraria en la convocatòria sobiranista: “el FC Barcelona“, deia el text, “dóna suport a la Consulta sobre la Independència. I, concretament, per a la Consulta a Barcelona que es celebrarà el 10 d’abril de 2011, a la utilització de les seves instal·lacions com a col·legi electoral“.

Sandro Rosell, en el debat de candidats, va acceptar públicament aquest compromís, tot i que va insinuar que una Junta presidida per ell no hagués pres una decisió semblant. Des d’aleshores, res. Fins el punt que des de Barcelona Decideix no s’aconsegueix passar de les secretàries quan es truca o s’envia un correu electrònic a Rosell o d’altres directius com Antoni Rossich, nou director general del club. De moment, per tant, l’actitud de la directiva és, com a mínim, de distanciament.

El dijous 16 de setembre, a les 17 hores ESPAI VILAWEB
(c/ Ferlandina, 43 baixos, Raval)

Coincidint amb la conferència de premsa que realitzarem el proper 16 de setembre, voldriem que els veïns i veïnes i les entitats i associacions que ens esteu recolzant i us heu implicat en la promoció i organització de la Consulta sobre la Independència del proper 10-A vingueu a fer acte de presència per a fer ben visible el suport del teixit associatiu que ja compta Ciutat Vella Decideix. A la conferència estarà present l’actor i director de cinema Joel Joan, Javed Mughal, director del diari pakistanès Hamwatan, la presidenta de l’Associació de Veïns del Casc Antic, entre d’altres.

La incorporació de Ciutat Vella Decideix a la tasca de promoció i organització de la consulta que milers de voluntaris en d’altres districtes (com Gràcia, Sants, Sant Andreu, L’Eixample, Sant Martí,…) porten desplegant des de fa uns mesos, suposa un reforçament de la Consulta popular sobre la independència del proper 10 d’abril a Barcelona i un nou punt d’inflexió.

Conscients dels reptes que presenta per al districte i la ciutat mateixa la incorporació dels nostres barris, veritable nucli històric, pulmó econòmic, centre turístic i institucional de primer nivell per a Barcelona. I a la vegada, barris amb una enorme complexitat social volem donar a conèixer als mitjans de comunicació que Ciutat Vella Decideix hem incorporat un equip preparat, responsable i rigurós que d’aquí al mes d’abril activarà la participació i mobilització ciutadanes per tal que la Consulta sigui tot un èxit.

Ciutat Vella Decideix està integrada dins la plataforma ciutadana Barcelona Decideix que impulsa a la capital catalana la Consulta popular sobre la independència de Catalunya del proper 10 d ‘abril de 2011. Amb la que es preguntarà als ciutadans i ciutadanes censats i majors de 16 anys la pregunta “Està d’acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?”

Veí, veïna, apropa’t a Espai Vilaweb el proper dijous 16 de setembre i dona’ns suport.

Fem força entre tots!

Ciutat Vella (Barcelona) 13 setembre de 2010

Centenars de persones s’han aplegat al municipi maresmenc per rememorar ‘l’esperit d’Arenys de Munt’. La consulta del 13-S va motivar posteriorment la celebració de consultes a més de quatre-cents municipis catalans.

Jaume Rossell, president de la comissió organitzadora de la trobada, ha anunciat que l’aplec tindria continuïtat en els pròxims anys i que se celebraria el primer diumenge després de l’Onze de Setembre. El batlle d’Arenys de Munt, Carles Móra, ha assenyalat que ‘les consultes són una manifestació popular’ i una demostració que ‘la consciència del poble no té aturador’.

La música, l’han posada el cantautor Jaume Arnella, la cantant local Núria Inglés i la coral ‘El poble que canta’, que, acompanyada de la Cobla Ciutat de Mataró, ha interpretat peces com ‘El cant de la Senyera’ o ‘Els Segadors’. En la part més reivindicativa, hi ha hagut diverses intervencions, com la del representant de Barcelona Decideix, Fèlix Cucurull.

A més d’homenatjar els milers de voluntaris del moviment de les consultes, s’ha fet un dinar per a centenars de persones al capdamunt de la riera. També s’ha inaugurat, a càrrec del doctor Moisès Broggi, el monument a la independència, obra de Jaume Rodri i de Pep Solé, que consisteix en una pedra de granit de deu tones i de quatre bigues de ferro recargolades, que es dreça al parc de Can Jalpí d’Arenys de Munt. El sentit del monument és doble: recordar les consultes sobiranistes i ser un ‘símbol de la unitat del poble català en la construcció d’un futur en llibertat’.

Les consultes sobiranistes, nascudes el 13 de setembre de 2009 a Arenys de Munt, es van escampar pel Principat com una taca d’oli. Mig milió de catalans ja han pogut votar sobre la independència. ‘Arenys de Munt ha esdevingut el bressol de la independència i volem continuar essent un pol important del sobiranisme desacomplexat, que transmet il·lusió i atrau’, ha dit Carles Móra.

El procés de les consultes es tancarà a l’engròs amb el repte d’aconseguir que Barcelona es mobilitzi el 10 d’abril del 2011. “És una responsabilitat immensa i que pot fer un cert vertigen”, reconeix un dels membres de l’organització, Alfred Bosch, que assegura, però, que això no els espanta, sinó que els esperona per intentar fer els millors resultats possibles i cloure amb èxit el gran cercle virtuós que va començar fa un any a Arenys de Munt. “La moguda serà grossa”, vaticina.

La data escollida és el 10 d’abril de l’any vinent, i Barcelona Decideix fa mesos que treballa per tal de convèncer el gros d’1,4 milions d’electors. Cada districte ha teixit les seves assemblees i executives, i en total ja hi ha 6.000 voluntaris. El pròxim pas serà coordinar el vot anticipat, que començarà a activar-se a partir de les festes de Nadal. “Intentarem arribar tan a prop de cada porta dels ciutadans com puguem”, hi afegeix Bosch.

L’organització té previst habilitar uns tres-cents col·legis electorals, i una d’aquestes seus serà el Camp Nou, tal com va acordar la junta de Joan Laporta poc abans de deixar el càrrec. Barcelona Decideix ja ha rebut la confirmació que sindicats com ara CCOO i la UGT els deixaran els seus locals, i també la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra. Un dels objectius immediats dels promotors és tancar un pressupost a l’alça per poder preparar la immensa logística que necessita la consulta més gran de totes les que s’han fet fins ara. La feina que els espera és de por.

Pel que fa a les expectatives de participació, Bosch no es vol mullar i comenta, irònicament, que el seu “sostre” és el cent per cent. Des de l’organització són conscients de la dimensió internacional que tindrien uns resultats excel·lents a la Ciutat Comtal. Un dels fenòmens que ara per ara també experimenta Barcelona Decideix és que cada cop més coordinadors d’altres consultes s’ofereixen a donar-los un cop de mà. Abans de Barcelona, hi haurà la consulta sobre la independència en altres poblacions, que ja la preparen. Una de les onades més importants serà la del 17 d’octubre vinent, en què Tarragona, Rubí i Gavà, entre altres poblacions, mesuraran el grau de sobiranisme dels seus ciutadans.

En motiu de la celebració de la Diada Nacional, Ciutat Vella Decideix tindrà una parada informativa al Fossar de les Moreres, des de les 8 del matí fins a les 14 del migdia.

Disposarem de díptics informatius, butlletes d’adhesió de voluntaris, samarretes, xapes, gorres i bosses, a més de bonus de 5€ de col·laboració. També podreu oferir-vos com a voluntaris de les diferents àrees de treball o per al mateix dia de la votació.

Al llarg de la jornada, els representants de Barcelona Decideix també faran dues al·locucions, una al matí al Fossar de les Moreres i una altra, al vespre, a la IX Mostra d’Entitats dels Països Catalans, al Passeig Lluïs Companys, on es farà una crida a la col·laboració en l’organització del referèndum i a la participació.

Esperem la vostra visita i la vostra col·laboració !!

Una escultura senzilla, minimalista, però alhora imponent i carregada de simbolisme, recordarà eternament la data del 13 de setembre de l’any 2009. Aquell dia se celebrava a Arenys de Munt la primera consulta sobre la independència de Catalunya, en la qual un 96% dels veïns que van anar a votar va dir ‘sí’ a la independència. Després d’aquell dia, les consultes sobiranistes s’han estès com una taca d’oli.

L’escultor vigatà Jaume Rodri va pensar que seria bo recordar aquells fets i des de fa mesos treballa al seu taller de Cardedeu (Vallès Oriental) en la construcció del monument. Rodri poleix amb cura una pedra d’unes deu tones de pes amb forma d”A’. La pedra té elements que recorden les urnes de la consulta i també alguns forats que penetren la pedra, en memòria d’aquells que van voler ‘dinamitar’ la consulta.

A la part posterior es dibuixen els graons del camí cap a la independència, una ‘V’ de victòria i una flama amb una càrrega important de simbolisme. La pedra té una part “sensual” perquè la gent la pugui tocar i també una part més rugosa. Segons Rodri això també representa Catalunya: “És com el país. Tenim una part més amable i una part més dura, però Catalunya també ha crescut gràcies a aquesta duresa”.

Per completar el monument Rodri es va posar en contacte amb Pep Solé, un escultor de Vilanova de Bellpuig (Pla d’Urgell) que treballa el ferro i que, en aquest cas, és l’encarregat de donar forma a les bigues que simbolitzen les quatre barres de la senyera. Les bigues estaran lleugerament cargolades i donaran alçada al monument. Les seves dimensions seran d’entre dotze i quinze metres.

Per aconseguir torçar els ferros en fred, Solé a posat tota la seva maquinària al servei del monument: “Hem ajuntat tota la força de les màquines”. Solé hi veu un paral·lelisme amb el procés d’independència. Fent servir la lògica, diu, les forces polítiques també han d’anar unides si volen aconseguir la independència perquè “si cadascú va pel seu lloc, dificilment se’n sortiran”.

La biga més petita porta foradada la data de la consulta d’Arenys de Munt (130909) i la més alta, la segona, te perforat l’estel símbol de la independència. Segons Rodri és “com si fos un diamant sobre les quatre barres de Catalunya”. Per l’escultor, el fet de servir bigues de ferro de la construcció també té una càrrega simbòlica important: “Estem construint un país nou, la independència, la llibertat”.

La pedra i les quatre barres estaran situades al terra segons la constel·lació Casiopea, en forma d”M’. Tot plegat, argumenta Rodri és el símbol d’un canvi, d’un poble que “passa de ser, simplement, a ser un poble lliure”.

El finançament del monument serà per aportació popular ja que l’Ajuntament, tot i donar suport a la seva construcció, no pot fer front al cost de l’escultura. Totes les persones i entitats que hagin contribuït a fer realitat el monument podran posar el seu nom en una urna que quedarà enterrada sota la pedra principal.

“No ens volem fer rics, però els materials valen uns diners”, es justifica Rodri. L’escultor recorda que qualsevol petita aportació és important perquè el poble pugui fer les coses i no depengui de patrocinadors interessats.

El projecte inicial plantejat per Rodri preveia un monument més gran, però la manca de temps i diners obliguen a deixar l’ampliació pel pròxim any. L’objectiu és que al voltant del monument principal es dipositin pedres procedents dels quatre extrems dels Països Catalans: Salses (Rosselló), Guardamar (Alacant), Fraga (Osca) i Maó (Menorca).

Els ajuntaments catalans declarats moralment exclosos de la Constitució han fet un pas més i han promès anar de la mà per reclamar la independència de Catalunya. Actualment hi ha més d’una setantena de municipis que s’han adherit a la iniciativa que va començar el Port de la Selva (Alt Empordà).

Alcaldes i regidors d’una quarantena d’aquestes poblacions han consensuat aquest diumenge un manifest en el qual es comprometen a reclamar al pròxim president del Govern que lideri un moviment independentista que ha de culminar en un referèndum. Els alcaldes afirmen que “no tenen por” i que se senten dipositaris dels sentiments dels catalans, que estan tips d’agressions contra la llengua i la cultura.

Genís Pitart, alcalde de Port de la Selva, serà l’encarregat d’obrir l’acte en representació del primer ajuntament de Catalunya que es va declarar autoexclòs de la Constitució. Al llarg de la trobada també hi intervindran Laura Vilagrà, alcaldessa de Santpedor, Jordi Fàbrega, batlle de Sant Pere de Torelló delegat del Govern a la Catalunya Central i Manel Vila, alcalde de Castellterçol.

Durant l’acte es presentarà un manifest on hi quedaran reflectides les voluntats d’avançar cap a la independència de Catalunya amb la proposta d’una ILP per tal que el Parlament de Catalunya convoqui una consulta sobiranista.

La trobada del proper diumenge no està adreçada només als representants dels ajuntaments que s’han declarat moralment exclosos de la Constitució. L’acte s’amplia també “a tots aquells alcaldes i regidors que malgrat els seus consistoris no hagin aprovat cap d’aquestes mocions, se sentin moralment exclosos a nivell personal“.