I Aplec per la Independència el 12 de setembre

El proper dia 12 de setembre d’enguany celebrarem el PRIMER APLEC PER LA INDEPENDÈNCIA a Arenys de Munt.
Hem d’assolir que tots els pobles i les ciutats que hagin celebrat la Consulta i els que pensin portar-la a terme, juntament amb totes les entitats sobiranistes, ens puguem aplegar una altra vegada a Arenys de Munt.Organitzarem un munt d’actes festius amb una càrrega d’emotivitat i reivindicació d’independència que faci trontollar novament els fonaments de les estructures polítiques immobilistes.
El mateix dia serà inaugurat el Monument a la Independència i en aquest acte es retrà Homenatge a totes les Comissions Oganitzadores Locals que hagin organitzat la consulta. I alhora s’encoratjarà sobretot a Barcelona Decideix.No hi falteu. Tots a una, tots plegats una altra vegada a Arenys de Munt per assolir el desig més preat en aquests últims 300 anys: la nostra llibertat!
Feu-nos saber la vostra vinguda per poder organitzar millor la logística, tot adreçant-vos a aplecindependencia@gmail.com.

Les consultes sobiranistes, sobre paper

El regidor d’Arenys de Munt, Josep Manel Ximenis, publica l’11 de setembre el llibre “D’Arenys de Munt al cel“.

L’embrió de les consultes sobiranistes en municipis catalans és el 17 de setembre del 2006, quan, després que un dels grups polítics d’Arenys de Munt es disposava a denunciar l’ajuntament per haver convocat una consulta, al seu entendre il·legal, sobre el soterrament de la riera. Però en revisar els arguments jurídics, van descobrir que seria viable fer una consulta independentista al municipi.

Així és com, segons el regidor d’Arenys i autor del llibre, va ser l’inici de les consultes independentistes, i com es va començar a gestar un gran moviment que ha permès que prop de 700.000 catalans hagin expressat ja la seva opinió sobre el futur nacional de Catalunya.

Ximenis publicarà el llibre el proper 11 de setembre, en el qual “explico tot el procés de consultes, les dificultats i complicitats que he trobat”.
En el llibre també relata l’estratègia per aconseguir una gran repercussió amb la primera consulta, que consistia a mobilitzar els mitjans de comunicació fent “picar en la trampa la Falange i la Fiscalia de l’Estat”. Finalment, va ser l’advocacia de l’Estat que va actuar, i la manifestació de la ultradreta es va produir.

El llibre es posa a la venda el proper 11 de setembre, de la mà de l’editorial SIM.

Catalunya se’n va

L’escriptor gallec Suso de Toro va publicar fa uns dies un article a l’edició de Galícia del diari El País, titulat “Si Catalunya se’n va”, en el qual afirma que “l’essencial, el que corre pel fons i és transversal al conjunt de la societat catalana” és que “Catalunya s’està convencent que la seva nacionalitat mai tindrà encaix a aquest Estat i que Espanya només és un llast. Mentalment ja gairebé han creuat la línia. Si ho fan, la deriva cap a la independència seria inevitable”.

Afegeix que “des d’ara els nostres conciutadans catalans desistiran ja de buscar un encaix nacional dins de la Constitució, una Constitució que els mateixos nacionalistes catalans van ajudar a redactar i que van subscriure com un pacte polític per poder existir dins d’Espanya. També saben que reformar o redactar una altra nova que els reconegui nacionalment és impossible: el nacionalisme espanyol també ho impediria”.

Segons Suso de Toro, “hem vist com l’espanyolisme amara la capital de l’Estat i totes les institucions, des del Tribunal Constitucional a l’últim guàrdia. La España plural ha estat impossible, els esforços per actualitzar l’autogovern català haurien d’haver anat acompanyats d’una política nova que reflectís la pluralitat cultural i lingüística i res no ha canviat. Una nova idea d’Espanya. Però Espanya segueix sent Bisbal, Manolo Escobar, la de ¡Bienvenido, míster Marshall!“.

Després d’assegurar que “Catalunya, sense Estat o amb ell, és una nacionalitat europea”, diu: “Si els catalans se’n van, quina Espanya ens espera a nosaltres? Però viure sota la ideologia del nacionalisme cañí també serà insuportable per a moltes altres persones per tot Espanya que no toleraran retrocedir a l’època de pa, futbol i braus. Una, gran i lliure de catalans, bascos i gent d’aquesta mena. Catalans, si us plau, penseu-vos-ho dues vegades, uns us odien però altres us necessitem. Una Espanya sense vosaltres serà definitivament insuportable”.

Roda el món… i torna a Barcelona Decideix

Des de Barcelona Decideix s’està preparant un vídeo per promocionar la consulta sobre la independència del 10 d’abril vinent i necessitem la
col·laboració del màxim nombre possible de voluntaris, adherits i simpatitzants. El vídeo té com a objectiu internacionalitzar la consulta que es farà a Barcelona i mostrar solidaritats.

Es tracta de fer una cosa molt senzilla: aquestes vacances, si sortiu fora del país, hauríeu d’enregistrar un breu missatge dit per una persona nadiua del lloc on aneu. El missatge és el següent: «A Barcelona, el 10 d’abril, nosaltres decidim». Primer li hauríeu d’ensenyar a dir-ho en català i després ho hauria de repetir ell o ella en la seva llengua. Feu-ho a l’aire lliure, i si pot ser, en llocs fàcilment reconeixibles. Com més variada
sigui la tipologia i les llengües de la gent que hi participin, molt millor.

Ja ho sabeu: envieu-nos els vostres vídeos, indicant, sobretot, des d’on s’han gravat i el nom de la persona que parla.

Ànims i a internacionalitzar la Consulta!

Catalunya aposta per la independència i Espanya per un estat centralitzat

Tal com es va veure en la manifestació massiva del 10-J, la sentència de l’Estatut ha acostat Catalunya a la independència. I és, tal com diu el Baròmetre d’Opinió d’Estiu del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat, cada cop són més els catalans partidaris de la independència. L’enquesta, realitzada entre el 28 de juny, dia en què es va fer pública la sentència del TC, i el 8 de juliol també posa en relleu una davallada dels partidaris de l’autonomisme.

Fins a un 24,3% dels enquestats, 2,8 punts més que en l’anterior onada, aposten perquè Catalunya esdevinguin un estat independent. Si també es té en compte que, segons el Baròmetre, augmenta el nombre persones que consideren que la millor solució és un Estat Federal , es posa de manifest un increment de les persones que creuen que Catalunya hauria d’esdevenir un estat (57,6%).

Espanya aposta pel centralisme

D’altra banda, l’anàlisi que en fa el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), dependent del Ministeri d’Interior, indica que la majoria dels espanyols opten per no canviar les relacions que hi ha actualment entre Catalunya i Espanya. En tot cas, si s’haguessin de modificar, l’enquesta confirma que el canvi seria per accentuar el centralisme.

En concret, el 14,9% dels enquestats opten per un estat centralitzat, opció que ha augmentat en un 2,9%. Per contra, també ha augmentat el percentatge de persones que contemplen l’opció que les comunitats autònomes puguin esdevenir estats independents (+0,9%). Tot i això, aquest percentatge només representa el 7,9% dels espanyols. La majoria (41,8%) prefereix que les autonomies es mantinguin com fins ara; el 14,5% volen que les autonomies tinguin més drets i, finalment, el 12,5% volen que en tinguin menys.

Carta al President Obama

(de Susan M. DiGiacomo, Ph.D.,
del Col·lectiu Emma,
Professora a la Universitat Rovira i Virgili;
es pot trobar l’original en anglès de la carta aquí:
“Letter to President Obama“)

Benvolgut President Obama:

Em dirigeixo a vostè no només en la seva qualitat de president dels Estats Units, sinó també en la seva qualitat d’antic professor de dret constitucional. M’impressiona molt la seva visió d’aquest document, expressada en el seu llibre The Audacity of Hope, que contempla la democràcia nord-americana “no com una casa a construir, sinó com una conversa a mantenir.” La constitució nord-americana, en paraules seves, “organitza la manera com debatem el nostre futur,” i “implícit en la seva estructura s’hi troba un rebuig a la veritat absoluta, la infal.libilitat de qualsevol idea o ideologia o teologia que obligaria a futures generacions a seguir una única i inalterable via.”

Em dirigeixo a vostè, doncs, perquè en el país on jo visc i treballo s’ha produït exactament aquest tipus d’intent de tancar la conversa al.legant que la casa ja està constitucionalment construïda i parlar-ne més no és ni necessari ni fins i tot legítim. En un estat europeu formalment democràtic, un tribunal constitucional totalment polititzat, quatre membres del qual tenen els mandats caducats inclosa la presidenta, ha trigat quatre anys en emetre una sentència utilitzant la constitució espanyola per esclafar les legítimes aspiracions nacionals d’un poble i tancar, d’una vegada per sempre més, el desplegament del procés d’autogovern que marca el seu estatut d’autonomia aprovat tres cops – pel seu Parlament, pel parlament de l’estat, i pel poble en referèndum – apel.lant a la indissoluble unitat de l’estat. Un atropellament de la democràcia. L’estat en qüestió és l’Estat espanyol. El poble en qüestió – el país on visc i treballo – és Catalunya. Als Estats Units, quan la voluntat del poble no ha quedat reflectida en la constitució, la constitució s’ha modificat: 27 esmenes des de l’any 1791. El que ha fet el Tribunal Constitucional espanyol és exactament el contrari. Consideren que la constitució espanyola és intocable, i n’han fet una lectura tan restrictiva que la democràticament expressada voluntat del poble català no hi té cabuda. Aquí no hi ha ni debat ni conversa, sinó una involució democràtica.

Què és Catalunya? Vostè ja se’n va fer alguna idea fa molts anys quan va passar per Barcelona. Catalunya és una antiga nació europea, amb una tradició de govern representatiu igual d’antic. El Parlament català i el document sobre el qual es basa són d’abans de la Magna Carta anglesa. Només Islàndia té un parlament més antic. A l’Edat mitjana Catalunya era una entitat política independent, i més endavant, la Confederació Catalano-Aragonesa tenia un imperi mediterrani que arribava fins a Grècia. Durant el segle XV, el matrimoni de Ferran d’Aragó i Isabel de Castella va integrar Catalunya a les Espanyes, però Catalunya no va perdre les seves institucions polítiques fins l’any 1714, per força de les armes. No les va recuperar fins més de 200 anys més tard, amb l’arribada de la II República espanyola, i les va tornar a perdre al final de la Guerra Civil espanyola de 1936-39. Tot i aquesta història, Catalunya no ha perdut mai el seu caràcter lingüísticament, culturalment, socialment, i econòmicament diferenciat de la resta de l’Estat espanyol. Amb la mort del General Franco i la seva dictadura l’any 1975, Catalunya va començar a recuperar les pròpies institucions polítiques i competències d’autogovern derogades pels feixistes victoriosos després de la Guerra Civil, i a refer la seva narrativa nacional en llengua pròpia.

I per què m’ha d’afectar la sentència del Tribunal Constitucional, si malgrat viure i treballar aquí conservo la nacionalitat nord-americana? Perquè conec aquest país des que hi vaig arribar per primer cop a les acaballes de la dictadura, i vaig viure com a antropòloga el procés de resistència cultural, sindical i política i l’inici del procés de reconstrucció nacional catalana durant la transició a la democràcia. Perquè amb el pas del temps m’he convertit en professora d’una universitat catalana on imparteixo les meves classes i escric articles en català. I per tant, aquí tinc coses en joc. Moltes coses, començant per la llengua en la qual ensenyo i escric, reconeguda en l’Estatut català com a preferent i vehicular d’aprenentatge en l’ensenyament, i ara amenaçada per la sentència del Tribunal Constitucional.

El dia 10 de juliol, més d’un milió de catalans (segons la Guàrdia Urbana, 1.100.000, i segons els organitzadors de la manifestació un milió i mig; la població total és de 7 milions i escaig) vam omplir els carrers més cèntrics de Barcelona, la nostra capital, per rebutjar aquesta sentència antidemocràtica i fer sentir la nostra veu: “Som una nació. Nosaltres decidim.” A la manifestació va quedar palès que cada vegada més catalans optarien per la plena sobirania, un procés pacífic i negociat de separació de l’estat espanyol i establiment d’un nou estat català dins del marc de la Unió Europea. La història de Kosova és diferent de la de Catalunya, però en el dret internacional no hi ha res que prohibeixi que els representants democràticament elegits d’un poble declarin la independència de forma unilateral.

Als Estats Units, quan la voluntat del poble no ha quedat reflectida en la constitució, la constitució s’ha modificat: 27 esmenes des de l’any 1791. El que ha fet el Tribunal Constitucional espanyol és exactament el contrari. Consideren que la constitució espanyola és intocable, i n’han fet una lectura tan restrictiva que la democràticament expressada voluntat del poble català no hi té cabuda. Aquí no hi ha ni debat ni conversa, sinó un intent de revertir el procés iniciat durant la transició a la democràcia.

No fa gaire, l’expresident Jimmy Carter va venir a Barcelona per acceptar de mans del president de la Generalitat el Premi Internacional Catalunya, en reconeixement de la seva defensa de la pau, la democràcia i els drets humans. La seva visita va coincidir de prop amb la sentència del Tribunal Constitucional, que el president Carter va qualificar d’“error,” i va oferir d’enviar observadors internacionals del Carter Center en cas d’un referèndum sobre la independència de Catalunya. Més de mig milió de catalans ja han votat a favor de la independència en consultes municipals no vinculants arreu del país. D’aquestes consultes se’n faran més.

No li demano que intervingui en aquest procés. Només demano que se n’informi, que s’interessi pel que està passant aquí, que en parli amb els seus assessors…i que comenci a establir contactes amb el govern català que surti de les eleccions de la tardor. Si en això li puc servir, només m’ho ha de demanar. Catalunya necessita interlocutors i visibilitat internacional.

Respectuosament,

Susan M. DiGiacomo

Moció al Parlament de Londres a favor d’un Referèndum per a la Independència de Catalunya

Nou diputats del Parlament de Londres han presentat una moció a la cambra a favor d’un referèndum per a la independència de Catalunya. La moció indica que “aquesta cambra observa que més d’un milió de persones han participat en la manifestació del 10 de juliol del 2010 a Barcelona a favor dels drets de Catalunya“, i “es felicita pel continuat debat sobre la Constitució de Catalunya“.

S’afegeix que la cambra “pensa que Catalunya és una nació” i “reconeix que votacions organitzades de forma imparcial mostren una majoria a favor de la independència“. Així mateix, la proposta expressa “preocupació perquè la voluntat democràtica del poble de Catalunya mostrada pel referèndum de 2006 sobre l’Estatut d’autonomia ha estat violada per la justícia de Madrid en la seva sentència de juny del 2010“.

També s’expressa “una preocupació addicional perquè futurs desenvolupaments constitucionals pateixin retalls judicials per organitzacions que no són neutrals o independents en aquesta matèria“, i fa una crida a que l’Estatut de 2006 “s’apliqui tal com es va votar a les urnes i perquè els residents de Catalunya puguin lliurement determinar democràticament el seu propi futur“.

El text (buscar número 509) ha estat elaborat i signat per nou diputats del Parlament Britànic:  Hywel Williams, Elfyn Llwyd, Jonathan Edwards, Pete Wishart, Angus Brendan MacNeil, Mike Weir, Caroline Lucas, Stewart Hosie, Eilidh Whiteford. Tots ells són membres dels partits Scottish Nactional Party i Plaid Cymru, aquest últim de Gal·les.

L’única diputada anglesa dels Verds al parlament de Westminster, Caroline Lucas, també s’ha adherit a la moció presentada per diputats del Partit Nacionalista Escocès (SNP) i del Plaid Cymru per a donar suport a Catalunya contra la sentència estatutària del Tribunal Constitucional espanyol. Amb l’ecologista anglesa ja són nou els diputats que signen la moció, que espera més suport fins que no es debati i es voti en sessió plenària.

La Consulta sobre la independència de Catalunya pren força a Ciutat Vella

Amb un gran èxit d’assistència (més de 30 persones), la coordinadora de districte de Ciutat Vella integrada dins la plataforma ciutadana Barcelona Decideix que impulsa la Consulta popular sobra la independència de Catalunya del proper 10 d’abril de 2011, ha celebrat la seva 5ª Assemblea a la seu de l’AA.VV. del Casc Antic (c/ Rec, 27). S’ha informat que a data d’avui (22 de juliol) ja som 150 els voluntaris a nivell de districte que integrem la coordinadora i 30 les entitats que hi donen ple suport. A banda, cal sumar-hi una quarantena de col·lectius i associacions que esperen una trobada amb representants de Ciutat Vella Decideix per tal d’implicar-les en la iniciativa.
La reunió ha servit per tancar l’estructura interna de Ciutat Vella Decideix, dividint-la en cinc àrees o equips de treball: Àrea de Recursos, encarregada d’obtenir i gestionar els recursos econòmics, humans i d’infraestructura necessaris; Àrea de Comunicació i Campanya; Àrea d’Extensió que s’encarrega d’incorporar noves entitats i d’obtenir el suport de personalitats públiques de tots els àmbits i l’ Àrea d’Administració Electoral.
Ciutat Vella Decideix és conscient que el districte per diverses raons: geogràfiques, històriques, ubicació de seus de múltiples entitats socials, econòmiques i culturals tant de Ciutat com nacionals. Amb una forta presència de població immigrada (41.000 persones, el 43% dels seus habitants), l’atractiu turístic de primer ordre del districte; l’elevat percentatge de població gran que viu sola als nostres barris, etc se’ns presenten molts reptes que caldrà valorar i abocar-hi recursos imaginatius per tal d’assolir una bona participació i que la consulta sigui un èxit.

Presentació oficial de Ciutat Vella Decideix

Un cop passada la Diada Nacional, entre les dates 14 i 16 de setembre (encara per concretar), es realitzarà la presentació oficial de la plataforma amb el recolzament de les entitats i personalitats del món social, cultural, econòmic i politic al districte. Una roda de premsa pels mitjans de comunicació i un acte social serviran de marc per a la presentació pública de la coordinadora. Oportunament s’informarà del lloc i data de l’acte.
Tot i així, Ciutat Vella Decideix ja sortirà amb força al carrer per la Diada de l’Onze de Setembre. Ja durant la nit de la vigília, serem presents als tradicionals actes del Fossar de les Moreres, com a l’endemà al llarg de la jornada ens farem notar i sentir per tal d’informar als ciutadans i ciutadanes de la convocatòria del 10-A. Igualment, durant els festejos de la Mercé tornarem a ocupar els carrers dels nostres barris.
Des de Ciutat Vella Decideix també estem definint campanyes específiques durant els Nadals, les Festes de Santa Eulàlia i Carnestoltes.
Immigració, gent gran, teixit associatiu, gremi de comerciants i ressó turístic
Les particularitats i característiques dels nostres barris fan que des de Ciutat Vella Decideix no esmerçarem esforços a abocar-nos sobre el ric teixit associatiu i el món de l’ensenyament (instituts, AMPAS,…) presents al districte per tal d’implicar i incentivar al màxim la participació el 10 d’abril. El tema generacional el veiem amb molt d’interès. L’elevat percentatge d’avis i àvies que viuen sols ens obliga a dedicar-li una atènció a aquest segment de població. També a la població immigrada (41.000 persones, el 43% de la població del districte). El contacte amb entitats representatives de les comunitats immigrades serà també una prioritat i referència obligada. Així mateix, la relació amb el món del comerç i el petit negoci obtindrà de nosaltres una especial cura per tal d’implicar-lo en la consulta. La relació amb els nostres veïns i veïnes és bàsic i essencial. Dedicarem moltes hores i voluntaris al porta a porta per tal d’informar i motivar a la participació.

A l’espera d’un canvi d’actitud de l’alcalde Hereu

Des de Ciutat Vella Decideix ens preocupen les declaracions de l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, negant-se a col·laborar amb la organització de la Consulta. Lamentem profundament que l’Ajuntament denegués fa escassos dies a Sant Andreu Decideix el suport logístic per a una botifarrada popular als jardins de Can Fabra al·legant que es tractava d´un “acte polític” fora de campanya electoral.
Malgrat que totes les mocions que s’han portat fins ara al ple del consistori barceloní per intentar aconseguir suport a les consultes populars han estat votades negativament, des de Ciutat Vella Decideix esperem que en properes reunions es pugui aclarir i desbloquejar aquesta absurda situació. Per la nostra part, això no ens arronsa perquè en breu iniciem tot tipus de peticions al Consistori per a permisos de sales per a organitzar actes i usos de via pública per a activitats i parades informatives.

Des de Ciutat Vella Decideix fem una crida a tots els veïns i veïnes del districte per tal que s’impliquin amb la consulta i vinguin a oferir, per petit que sigui, una part del seu temps per tal que el 10-A sigui un èxit. Tohom té un lloc en la tasca de voluntariat i des del seu lloc de treball, entre el veïnat o entorn social pot fer una estimable tasca de conscienciació, motivació i informativa. Poden posar-se en contacte amb la plataforma a través del mail info@ciutatvelladecideix.cat o del web http://www.ciutatvelladecideix.cat que en breu s’ampliarà en continguts i seccions. Més dinàmica i participativa.

La Cort Internacional de Justícia avala la independència unilateral de Kosovë

En la sentència que ha llegit la Cort Internacional de Justícia, el màxim òrgan jurídic de les Nacions Unides ha avalat la proclamació de la independència per part de Kosovë.

La Cort Internacional de Justícia (CIJ) de la Haia ha dictaminat que la independència de Kosovo, promulgada unilateralment pel govern provisional kosovar al febrer de 2008, no “no viola la legalitat internacional”. La seva secessió és la“manifestació del seu dret a l’autodeterminació”

Kosovë es va proclamar independent el febrer de 2008, independència que va ser reconeguda per la majoria dels estats de la Unió Europea i pels Estats Units. Avui 69 dels 192 estats membres de l’ONU reconeixen el govern independent de Kosovë. L’Assemblea General de les Nacions Unides, però, va demanar un dictamen de la Cort Internacional de Justícia per a saber si aquest procés era d’acord amb la legalitat internacional.

El Tribunal ha fet una llarga declaració en la qual clarament ha validat la independència kosovar. Després d’aquesta sentència hom espera que un gran nombre d’estats reconeguin ara la independència kosovar, un cop aclarit que la declaració no viola les lleis internacionals ni tan sols pel fet d’haver estat proclamada unilateralment. La sentència representa una dura derrota per a Sèrbia, que pretenia que la secessió de Kossovë fos proclamada il·legal.

Encara que la decisió de la CIJ no és vinculant, la seva opinió tindrà una gran repercussió jurídica i política, doncs és la primera vegada que un tribunal decideix sobre un cas de secessió i crearà un precedent per altres regions i nacions sense estat en situacions polítiques similars.

El 8 d’octubre de 2008, l’Assemblea General de Nacions Unides va sol·licitar a la CIJ respondre a la pregunta: “S’ajusta la declaració unilateral d’independència de Kosovo promulgada per les institucions del govern provisional al dret internacional?”.

En el procés han participat una trentena de països de l’ONU, entre ells Espanya, Estats Units i Sèrbia i el propi Kosovo, que van donar les seves opinions.

Espanya va intervenir el passat 8 de desembre defensant a l’audiència pública la il·legalitat de la declaració unilateral de Kosovo.

A dia d’avui, fins a 69 països dels 192 membres de les Nacions Unides han reconegut a Kosovo, entre ells Estats Units, Japó i 22 membres de la Unió Europea, però segueixen sense fer-ho altres països com Espanya, Rússia, Xina, Brasil o l’Índia.

Pristina va proclamar la independència de la província sèrbia el 17 de febrer de 2008, malgrat la rotunda oposició de Sèrbia i després de diverses rondes de negociacions infructuoses.

Catalunya serà independent abans que Flandes segons el president del Parlament Flamenc

En vint anys Catalunya serà independent. Així ho ha declarat Jan Pneumans en una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) on també ha afirmat que l’estat català arribarà abans que el de Flandes. Pneumans, del partit independentista flamenc N-VA, que va arrasar a les eleccions generals belgues del mes de juny, ha elogiat també la mobilització del 10-J a Barcelona on més d’un milió i mig de persones van sortir al carrer, i l’ha comparat amb Flandes, de qui ha dit que no són ‘capaços d’unir-se per trobar una solució’. Pneumans ha assegurat també que ‘a Flandes una manifestació com la de Barcelona seria impossible perquè vosaltres esteu més orgullosos de ser catalans que nosaltres de ser flamencs’.

Tribunal Constitucional conservador

El president del Parlament flamenc ha tingut paraules dures contra el Tribunal Constitucional, de qui ha dit que ‘és molt conservador’. Pneumans ha sentenciat que els magistrats han d’entendre que és ‘del tot possible que Catalunya esdevingui un estat independent’ com Estònia o Lituània, i ha definit d’’increïble’ que el TC hagi declarat que el català no és llengua preferent a Catalunya.

Més competències per Flandes i evaporar l’estat federal belga

Jan Pneuman forma part del partit independentista flamenc N-VA, guanyador dels passats comicis a Bèlgica i que advoca per evaporar l’estat federal belga en una confederació en què els dos nous estats autònoms, Flandes i Valònia, que tinguin totes les competències i compartissin poc més que la monarquia, la Defensa i Brussel•les com a capital. Pneumans però reconeix que aquest projecte és ‘a llarg termini’ i que, de moment, és reclama una reforma estructural de l’estat que doni més competències a les regions en Economia, Justícia, Seguretat, Ocupació i Seguretat Social.

El president del Parlament Flamenc sap, però, que el camí no és fàcil i que Valònia és molt reticent a buidar de competències l’estat per cedir-les a les regions. ‘Ningú a Valònia vol que Bèlgica esdevingui dues entitats, només som nosaltres, els de l’N-VA, qui volem això. Però es tracta d’una evolució: als anys 70, vam començar obtenint competències en Cultura, i després van arribar les Infraestructures i l’Educació’, recorda Peumans, confiat que només cal ‘anar més lluny’ en el camí que Flandes ja ha emprès.